Reconstruint el passat: descripció

Estris de ceràmica. Recrear les tècniques dels primers artesans

Objecte de ceràmica del jaciment Camí de Can Grau. Foto: Juan Gibaja. Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Objecte de ceràmica del jaciment Camí de Can Grau. Foto: Juan Gibaja. Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Durant el neolític els grups humans van abandonar les formes de vida caçadores-recol·lectores assolint un major sedentarisme i un mode de subsistència basat en l’agricultura i la ramaderia. Les noves activitats econòmiques crearen altres necessitats i ocupacions. Per exemple, calia emmagatzemar els aliments procedents de les collites, com el gra, i productes derivats, com la farina. Aquesta necessitat motivà el desenvolupament de l’artesania de la ceràmica: crear diversitat d’estris per recollir, guardar i processar els aliments.

Els primers ceramistes utilitzaren l’argil·la i altres substàncies minerals de la terra per produir gran diversitat de recipients amb formes, usos i funcions diferents. A partir dels objectes que s’han trobat als jaciments neolítics, els arqueòlegs n’estudien els materials, les tècniques (complexitat de les formes), els usos i l’ornamentació, els residos orgánics conservats i, d’aquesta manera, podem conèixer millor com vivien aquelles primeres comunitats pageses.

Us proposem que recreeu l’ofici de crear i modelar recipients de ceràmica com es feia al neolític. Per això, haureu de posar-vos en la situació d’una comunitat neolítica que es troba amb la necessitat d’emmagatzemar els cereals, coure els aliments i després menjar-los. Haureu de manufacturar els recipients més adequats per als diferents usos, tenint en compte una sèrie de pautes i criteris que trobareu a l’apartat “Proposta”. Després, compareu les vostres creacions artesanals amb objectes reals procedents del neolític que s’han trobat en diversos jaciments catalans i intenteu reconèixer les característiques i funcions de l’objecte.

Fitxa

Pràctica a l’aula per conèixer les tècniques de fabricació de ceràmica del neolític a Catalunya. Seguint unes pautes, us proposem que produïu una ‘vaixella’ d’estris de ceràmica, recreant les tècniques de producció neolítiques, intentant cobrir diverses necessitats domèstiques com emmagatzemar, coure i menjar aliments. L’activitat es completa amb la comparació de les creacions artesanals amb objectes reals procedents de diversos jaciments catalans.

Objectius

Alumnat: nivells d’ESO i Batxillerat

Conèixer les tècniques de producció ceràmica del neolític a través de l’experimentació
Reconèixer la diversitat de formes, ornamentacions i usos de la ceràmica neolítica
Conèixer les institucions catalanes on es conserven estris de ceràmica neolítica

Professorat:
Fomentar l’experimentació en l’alumnat com una via per conèixer cultures del passat
Establir vincles entre la recerca arqueològica i la vida quotidiana de l’alumnat

Investigadors:
Establir vincles amb la comunitat educativa i donar suport a la pràctica a l’aula
Fomentar l’interès dels joves en la recerca arqueològica

Reconstruint el passat: documentació científica

Compareu les vostres creacions artesanals amb objectes reals fabricats pels artesans del neolític de la regió del nord-est peninsular i que han arribat força complets als nostres dies. Aquí trobareu les fitxes d’alguns objectes per començar a investigar. Després, podeu continuar ampliant coneixements sobre els objectes i les tècniques de producció ceràmica del neolític als museus i jaciments arqueològics (a baix, trobareu alguns enllaços):

Fitxa 1. Emmagatzemar


Fitxa 2. Contenir

Fitxa 3. Coure

Fitxa 4. Consumir

Els investigadors del Departament d’Arqueologia de la Institució Milà i Fontanals (CSIC) estudien els objectes de ceràmica dels diferents jaciments neolítics mitjançant tècniques d’imatge 3D: Descarrega l’objecte de ceràmica en 3D (obrir amb Adobe).

Objecte de ceràmica del neolític utilitzant tècniques d'imatge 3D. Foto: Juan Gibaja. Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Objecte de ceràmica del neolític utilitzant tècniques d’imatge 3D. Foto: Juan Gibaja. Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Enllaços

Projectes

«Organización social de las primeras comunidades agrícola-ganaderas a partir del espacio doméstico: elementos estructurales y áreas de producción y consumo de bienes», Ministerio de Economía y Competitividad (ref. HAR2012-38838-C02-01). Institució Milà i Fontanals (CSIC)

“Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del N-E peninsular a través de sus prácticas funerarias” (ref. HAR2011-23149). Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Bibliografia

  • AA.VV (1981): El neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat maig 1980. Tortosa. Publicaciones de la Abadía, Montserrat.
    AA.VV. (1992): 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. Puigcerdà i Andorra, 1991. Andorra. Institut d’Estudis Ceretans/Servei d’Arqueologia d’Andorra.
  • AA. VV (1996): I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Formació i implantació de les comunitats agrícolas, Gavà-Bellaterra, març 1995. Rubricatum, 1. Gavà; Museu de Gavà; 2 vols.
  • Alaminos, A.; Blanch, R.M. y Lázaro, P. (1991): “Bòbila Madurell. Su contribución al Neolítico Medio en Cataluña”. Revista de Arqueología, 128: 14-23.
  • Bordas, A.; Díaz, J; Pou, R.; Parpal, A. y Martín, A. (1993): “Excavacions arqueològiques 1991-1992 a la Bòbila Madurell-Mas Duran (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)”. Tribuna d’Arqueologia 1991/1992: 31-47.
  • Borrell, F.; Estrada, A., Bosch J. y Orri, E. (2005): “Excavaciones recientes en las minas neolíticas de Gavà -sector sierra de las Ferreres- (Baix Llobregat, Barcelona): nuevos datos para el conocimiento de los rituales funerarios. En P. Arias, R. Ontañón y C. García-Moncó (eds.): III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica. Santander. Gobierno de Cantabria, Universidad de Cantabria, Santander Central Hispano: 635-642.
  • Bosch, A.; Chinchilla, J. y Tarrús, J. (2000): El poblat lacustre neolític de La Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Girona. Monografies del CASC, 2; Museu d’Arqueologia de Catalunya.
  • Bosch, A.; Chinchilla, J. y Tarrús, J. (2006): Els objectes de fusta del poblat neolític de la Draga. Excavacions de 1995-2005. Girona. Monografies del CASC, 6; Museu d’Arqueologia de Catalunya.
  • Bosch, J. y Estrada, A. (1994): El Neolític Postcardial a les mines prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat.  Rubricatum 0. Museu de Gavà.
  • Gibaja, J. F. (2003): Comunidades Neolíticas del Noreste de la Península Ibérica. Una aproximación socio-económica a partir del estudio de la función de los útiles líticos, BAR International Series S1140. Oxford.
  • Martí, M.; Pou, R. y Carlús, X. (1997): Excavacions arqueològiques a la Ronda Sud de Granollers, 1994. La necròpolis del Neolític Mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau (La Roca del Vallès, Vallès Oriental) i els jaciments de Cal Jardiner (Granollers, Vallès Oriental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 14. Barcelona, 235 p.
  • Martín, A. y VILLALBA, M. J. (1999): “Le Néolithique Moyen de la Catalogne”XXIV Congrés Préhistorique de France. Carcassonne 26-30 Setembre de 1995. Le Néolithique du Nord-Ouest méditerranéen: 211-224.
  • Muñoz Amilibia, A. Mª. (1965): La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria de la Universidad de Barcelona
  • Tarrús, J. (1987): “El megalitisme de l’Alt Empordà (Girona): els constructors de dòlmens entre el Neolític Mitjà i el Calcolític a l’Albera-Serra de Rodes- Cap de Creus”. Cota Zero, 3: 36-57.
  • Tarrús, J.; Chinchilla, J.; Mercadal, O. y Aliaga, S. (1992): “Ca N’Isach (Palau-savardera)un assentament a l’aire lliure del neolític mitjà”. Tribuna d’Arqueologia 1990-1991: 27-79-40.
  • Villalba, Mª. J.; Bañolas, L.; Arenas, J.; Alonso, A. (1986): Les mines neolítiques de Can Tintorer, Gavà. Excavacions 1978-1980. Barcelona. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 6. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Reconstruint el passat: proposta

Experimentar amb les tècniques de producció de ceràmica dels primers pobladors, al neolític, pot ser una bona manera d’acostar-se a les cultures del passat. Us proposem que elaboreu artesanalment una “bateria” d’estris de ceràmica imprescindibles per a les necessitats domèstiques d’aquells primers grups humans i que utilitzeu les mateixes tècniques que s’empraven a l’època.

Aquí trobareu unes pautes i consells que us poden ser d’utilitat.

Pautes per a treballar a l’aula:

Reconstruint el passat: participació

En aquesta secció podeu publicar les imatges de les creacions artesanals del vostra classe i compartir-les amb les d’altres centres educatius. També podeu contactar amb investigadors del CSIC que intentaran respondre als dubtes que us puguin sorgir al fer l’activitat.

Com a exemple il·lustratiu per a crear els vostres objectes, aquí teniu unes imatges fetes al Marroc on l’argila es treballa utilitzant tècniques artesanals manuals (és a dir, sense emprar torn) en les quals es pot veure ver com la dona va enrotllant els “xurros” d’argila (esquerra) i també els objectes finals (dreta).

CeramicaMujer

Artesania ceràmica sense ús del torn al Marroc. Foto: Juan Gibaja y Juan José Ibáñez. Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Reconstruint el passat: contacte

Aquest recurs has estat elaborat amb la col·laboració de la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i dels participants del taller “Tecnologies del passat” que va tenir lloc el dia 23 de gener de 2013 (vegeu agraïments).

Investigadors col·laboradors:

Xavier Terradas (IMF, CSIC)

Xavier Terradas. Departament d’Arqueologia de la Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Juan Gibaja (IMF, CSIC)

Juan Gibaja. Departament d’Arqueologia de la Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Si teniu alguna pregunta referent al recurs, voleu posar-vos en contacte amb les investigadores o teniu consultes sobre el projecte en general, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres:

Laura Valls

Unitat de Cultura Científica

Delegació del CSIC a Catalunya

Correo-e/Correu-e: lvalls(arroba)dicat.csic.es

Telèfon: 934 426 576