Reconstruint el passat: descripció

Estris de ceràmica. Recrear les tècniques dels primers artesans

Objecte de ceràmica del jaciment Camí de Can Grau. Foto: Juan Gibaja. Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Objecte de ceràmica del jaciment Camí de Can Grau. Foto: Juan Gibaja. Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Durant el neolític els grups humans van abandonar les formes de vida caçadores-recol·lectores assolint un major sedentarisme i un mode de subsistència basat en l’agricultura i la ramaderia. Les noves activitats econòmiques crearen altres necessitats i ocupacions. Per exemple, calia emmagatzemar els aliments procedents de les collites, com el gra, i productes derivats, com la farina. Aquesta necessitat motivà el desenvolupament de l’artesania de la ceràmica: crear diversitat d’estris per recollir, guardar i processar els aliments.

Els primers ceramistes utilitzaren l’argil·la i altres substàncies minerals de la terra per produir gran diversitat de recipients amb formes, usos i funcions diferents. A partir dels objectes que s’han trobat als jaciments neolítics, els arqueòlegs n’estudien els materials, les tècniques (complexitat de les formes), els usos i l’ornamentació, els residos orgánics conservats i, d’aquesta manera, podem conèixer millor com vivien aquelles primeres comunitats pageses.

Us proposem que recreeu l’ofici de crear i modelar recipients de ceràmica com es feia al neolític. Per això, haureu de posar-vos en la situació d’una comunitat neolítica que es troba amb la necessitat d’emmagatzemar els cereals, coure els aliments i després menjar-los. Haureu de manufacturar els recipients més adequats per als diferents usos, tenint en compte una sèrie de pautes i criteris que trobareu a l’apartat “Proposta”. Després, compareu les vostres creacions artesanals amb objectes reals procedents del neolític que s’han trobat en diversos jaciments catalans i intenteu reconèixer les característiques i funcions de l’objecte.

Fitxa

Pràctica a l’aula per conèixer les tècniques de fabricació de ceràmica del neolític a Catalunya. Seguint unes pautes, us proposem que produïu una ‘vaixella’ d’estris de ceràmica, recreant les tècniques de producció neolítiques, intentant cobrir diverses necessitats domèstiques com emmagatzemar, coure i menjar aliments. L’activitat es completa amb la comparació de les creacions artesanals amb objectes reals procedents de diversos jaciments catalans.

Objectius

Alumnat: nivells d’ESO i Batxillerat

Conèixer les tècniques de producció ceràmica del neolític a través de l’experimentació
Reconèixer la diversitat de formes, ornamentacions i usos de la ceràmica neolítica
Conèixer les institucions catalanes on es conserven estris de ceràmica neolítica

Professorat:
Fomentar l’experimentació en l’alumnat com una via per conèixer cultures del passat
Establir vincles entre la recerca arqueològica i la vida quotidiana de l’alumnat

Investigadors:
Establir vincles amb la comunitat educativa i donar suport a la pràctica a l’aula
Fomentar l’interès dels joves en la recerca arqueològica

Reconstruint el passat: documentació científica

Compareu les vostres creacions artesanals amb objectes reals fabricats pels artesans del neolític de la regió del nord-est peninsular i que han arribat força complets als nostres dies. Aquí trobareu les fitxes d’alguns objectes per començar a investigar. Després, podeu continuar ampliant coneixements sobre els objectes i les tècniques de producció ceràmica del neolític als museus i jaciments arqueològics (a baix, trobareu alguns enllaços):

Fitxa 1. Emmagatzemar


Fitxa 2. Contenir

Fitxa 3. Coure

Fitxa 4. Consumir

Els investigadors del Departament d’Arqueologia de la Institució Milà i Fontanals (CSIC) estudien els objectes de ceràmica dels diferents jaciments neolítics mitjançant tècniques d’imatge 3D: Descarrega l’objecte de ceràmica en 3D (obrir amb Adobe).

Objecte de ceràmica del neolític utilitzant tècniques d'imatge 3D. Foto: Juan Gibaja. Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Objecte de ceràmica del neolític utilitzant tècniques d’imatge 3D. Foto: Juan Gibaja. Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Enllaços

Projectes

«Organización social de las primeras comunidades agrícola-ganaderas a partir del espacio doméstico: elementos estructurales y áreas de producción y consumo de bienes», Ministerio de Economía y Competitividad (ref. HAR2012-38838-C02-01). Institució Milà i Fontanals (CSIC)

“Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del N-E peninsular a través de sus prácticas funerarias” (ref. HAR2011-23149). Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Bibliografia

  • AA.VV (1981): El neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat maig 1980. Tortosa. Publicaciones de la Abadía, Montserrat.
    AA.VV. (1992): 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. Puigcerdà i Andorra, 1991. Andorra. Institut d’Estudis Ceretans/Servei d’Arqueologia d’Andorra.
  • AA. VV (1996): I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Formació i implantació de les comunitats agrícolas, Gavà-Bellaterra, març 1995. Rubricatum, 1. Gavà; Museu de Gavà; 2 vols.
  • Alaminos, A.; Blanch, R.M. y Lázaro, P. (1991): “Bòbila Madurell. Su contribución al Neolítico Medio en Cataluña”. Revista de Arqueología, 128: 14-23.
  • Bordas, A.; Díaz, J; Pou, R.; Parpal, A. y Martín, A. (1993): “Excavacions arqueològiques 1991-1992 a la Bòbila Madurell-Mas Duran (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)”. Tribuna d’Arqueologia 1991/1992: 31-47.
  • Borrell, F.; Estrada, A., Bosch J. y Orri, E. (2005): “Excavaciones recientes en las minas neolíticas de Gavà -sector sierra de las Ferreres- (Baix Llobregat, Barcelona): nuevos datos para el conocimiento de los rituales funerarios. En P. Arias, R. Ontañón y C. García-Moncó (eds.): III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica. Santander. Gobierno de Cantabria, Universidad de Cantabria, Santander Central Hispano: 635-642.
  • Bosch, A.; Chinchilla, J. y Tarrús, J. (2000): El poblat lacustre neolític de La Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Girona. Monografies del CASC, 2; Museu d’Arqueologia de Catalunya.
  • Bosch, A.; Chinchilla, J. y Tarrús, J. (2006): Els objectes de fusta del poblat neolític de la Draga. Excavacions de 1995-2005. Girona. Monografies del CASC, 6; Museu d’Arqueologia de Catalunya.
  • Bosch, J. y Estrada, A. (1994): El Neolític Postcardial a les mines prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat.  Rubricatum 0. Museu de Gavà.
  • Gibaja, J. F. (2003): Comunidades Neolíticas del Noreste de la Península Ibérica. Una aproximación socio-económica a partir del estudio de la función de los útiles líticos, BAR International Series S1140. Oxford.
  • Martí, M.; Pou, R. y Carlús, X. (1997): Excavacions arqueològiques a la Ronda Sud de Granollers, 1994. La necròpolis del Neolític Mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau (La Roca del Vallès, Vallès Oriental) i els jaciments de Cal Jardiner (Granollers, Vallès Oriental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 14. Barcelona, 235 p.
  • Martín, A. y VILLALBA, M. J. (1999): “Le Néolithique Moyen de la Catalogne”XXIV Congrés Préhistorique de France. Carcassonne 26-30 Setembre de 1995. Le Néolithique du Nord-Ouest méditerranéen: 211-224.
  • Muñoz Amilibia, A. Mª. (1965): La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria de la Universidad de Barcelona
  • Tarrús, J. (1987): “El megalitisme de l’Alt Empordà (Girona): els constructors de dòlmens entre el Neolític Mitjà i el Calcolític a l’Albera-Serra de Rodes- Cap de Creus”. Cota Zero, 3: 36-57.
  • Tarrús, J.; Chinchilla, J.; Mercadal, O. y Aliaga, S. (1992): “Ca N’Isach (Palau-savardera)un assentament a l’aire lliure del neolític mitjà”. Tribuna d’Arqueologia 1990-1991: 27-79-40.
  • Villalba, Mª. J.; Bañolas, L.; Arenas, J.; Alonso, A. (1986): Les mines neolítiques de Can Tintorer, Gavà. Excavacions 1978-1980. Barcelona. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 6. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Reconstruint el passat: proposta

Experimentar amb les tècniques de producció de ceràmica dels primers pobladors, al neolític, pot ser una bona manera d’acostar-se a les cultures del passat. Us proposem que elaboreu artesanalment una “bateria” d’estris de ceràmica imprescindibles per a les necessitats domèstiques d’aquells primers grups humans i que utilitzeu les mateixes tècniques que s’empraven a l’època.

Aquí trobareu unes pautes i consells que us poden ser d’utilitat.

Pautes per a treballar a l’aula:

Reconstruint el passat: participació

En aquesta secció podeu publicar les imatges de les creacions artesanals del vostra classe i compartir-les amb les d’altres centres educatius. També podeu contactar amb investigadors del CSIC que intentaran respondre als dubtes que us puguin sorgir al fer l’activitat.

Com a exemple il·lustratiu per a crear els vostres objectes, aquí teniu unes imatges fetes al Marroc on l’argila es treballa utilitzant tècniques artesanals manuals (és a dir, sense emprar torn) en les quals es pot veure ver com la dona va enrotllant els “xurros” d’argila (esquerra) i també els objectes finals (dreta).

CeramicaMujer

Artesania ceràmica sense ús del torn al Marroc. Foto: Juan Gibaja y Juan José Ibáñez. Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Reconstruint el passat: contacte

Aquest recurs has estat elaborat amb la col·laboració de la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i dels participants del taller “Tecnologies del passat” que va tenir lloc el dia 23 de gener de 2013 (vegeu agraïments).

Investigadors col·laboradors:

Xavier Terradas (IMF, CSIC)

Xavier Terradas. Departament d’Arqueologia de la Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Juan Gibaja (IMF, CSIC)

Juan Gibaja. Departament d’Arqueologia de la Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Si teniu alguna pregunta referent al recurs, voleu posar-vos en contacte amb les investigadores o teniu consultes sobre el projecte en general, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres:

Laura Valls

Unitat de Cultura Científica

Delegació del CSIC a Catalunya

Correo-e/Correu-e: lvalls(arroba)dicat.csic.es

Telèfon: 934 426 576

La pesca – abans i ara: descripció

Heu anat mai a pescar? I al mercat del peix, hi aneu sovint? Com arriba el peix a taula?

800px-Sardina_(Sardina_pilchardus)

Sardines. Autor: José A. Gil Martínez. CCA 2.0

Us proposem que descobriu el camí que segueix el peix des que és pescat fins que arriba al plat. Pescadors, mestres d’aixa, peixaters o farers, també científics, us poden mostrar diferents cares de l’activitat pesquera. Si us atanseu a les drassanes, als mercats, als museus, als arxius i als centres de recerca, podreu investigar si avui en dia es pesca més que abans, si es pesca massa o si, al contrari, es pesca millor i de manera més regulada. També podreu conèixer d’aprop com són i com eren les arts de la pesca, quant es pesca, quines espècies, com són els vaixells, si hi ha oficis que es poden perdre i quines són les mesures per evitar la sobrepesca o per detectar que el peix no està contaminat.

Us proposem una activitat per a conèixer com ha canviat l’activitat pesquera en els darrers cinquanta anys. Per a fer-ho, haureu de treballar per grups i estudiar cinc facetes diferents de la pesca, en el passat i en el present: les espècies de peixos que es pesquen, les diferents arts de pesca, els tipus d’embarcacions, la venda del peix i  la vida dels pescadors i d’altres oficis al voltant de la pesca.

Mostreu i compartiu els resultats de la vostra recerca amb un vídeo curt!

Fitxa

Activitat a l’aula per conèixer l’evolució de l’activitat pesquera. Es proposa treballar en grups, cinc temes d’estudi, en el passat i en el present, i resumir els resultats de la recerca amb un petit vídeo. En posar en comú les recerques de cada grup, la clase podrà construir una visió panoràmica de com ha canviat la pesca amb el temps.

Objectius

Alumnat: nivells d’ESO i Batxillerat
Conèixer com ha canviat l’activitat pesquera en els darrers cinquanta anys
Aprofundir en la temàtica científica fent ús de fonts documentals i orals
Conèixer els espais i institucions relacionats amb l’activitat pesquera

Professorat:
Fomentar la documentació en l’alumnat com una via per conèixer cultures del passat
Establir vincles entre la recerca marina i pesquera i la vida quotidiana de l’alumnat

Investigadors:
Establir vincles amb la comunitat educativa i donar suport a la pràctica a l’aula
Fomentar l’interès dels joves en la recerca marina i pesquera

La pesca – abans i ara: documentació científica

Aquí hem inclòs una sèrie d’enllaços i bibliografia on podeu trobar informació sobre l’activitat pesquera en general i sobre cada un dels temes específics al voltant de la pesca. També trobareu enllaços i suggeriments d’espais i institucions on obtindreu informació valuosa, històrica, d’arxius, i de vivències personals.

SERRAT21639AMBL

Ricard Serrat. ca.1970 – Arxiu Municipal de Blanes (AMBL) 

Enllaços, suggeriments i bibliografia

Fonts presencials

Fonts a internet

– Generals

– Específiques

El peix que es pesca

Anxova

Tonyina

Sardina

Regulacions

Arts de pesca

Venda de peix

La vida del pescador (i oficis relacionats)

Oficis

Bibliografia

  • Alegret, Joan Lluís. Els Armelladers de Palamós : una aproximació a la flota artesanal des de l’antropologia marítima. Diputació de Girona. 1987
  • Alegret, Joan Lluís; Garrido, Alfons. Estudi de les fonts documentals en la recerca sobre història de la pesca a Catalunya. Càtedra d’Estudis Marítims (UdG i Ajuntament de Palamós). Quaderns blaus ; 14. Girona. 2005
  • Alegret, Joan Luís; Garrido, Alfons. Història de la Confraria de Pescadors de Palamós, 1950. Confraria de Pescadors de Palamós, Palamós. 2004
  • Bas i Peired, Carles. La Pesca a Catalunya. Destino Barcelona. 1980
  • Bas i Peired, Carles. La Pesca en España. Instituto de Investigaciones Pesqueras. CSIC 1955. Barcelon
  • Boix, Lurdes i Barreda, Pere. Anar a fer tenda: les acampades de pescadors escalencs a la Costa Brava. Ed- Ajuntament de l’Escala i Castell-Platja d’Aro, 2006.
  • Comes Nolla, Gabriel. Nanses, nansers i nansaires : Torredembarra (1940-2005). L’Agulla de Cultura Popular, Tarragona 2005
  • El Far. La Pesca a Barcelona. Barcelona, 1997
  • Garcia, Enric i Vives, Marta. La Pesca a Catalunya (introducció de Joan Alegret i Miquel Martí). Angle Editorial, Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Museu Marítim. Barcelona. 2003
  • Gibert, A. M. Fauna Ictiològica de Catalunya. Catálech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes. Institució Catalana d’Història Natural. Barcelona, 1913 [Revista digitalitzada: Hemeroteca Científica Catalana]
  • Huguet i Sesma, Alícia. Catàleg de les 125 principals espècies d’interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona. 1991
  • Muntanya i Martí, Maria Teresa. Del Sargit a l’armat dels arts de pesca : armadors i remallaires. Rafael Dalmau, cop. Barcelona. 2001
  • Prat, Enric., Serra, Èrika. i Vila, Josep. (Eds.)  Les Ordinacions de la Pesquera de Cadaqués (s-XVI-XVIII). Barcelona, 2006. [El llibre es centra tant en les comunitats de epescadors com en els ormeigs, tipus de barques i pesqueries]
  • Recasens i Albaladejo, Laura. Dinàmica de poblacions i pesqueria del lluç (Merluccius merluccius) al golf de Lleó i a la mar catalana. Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona. 1993
  • Roig, Ermerencià. La Pesca a Catalunya. Ed. Barcino. Barcelona, 1927. [Interessant llibre on es parla dels principals arts i ormeigs de pesca de l’època, històric de pesques i venda del peix].

La pesca – abans i ara: proposta

Us proposem treballar a l’aula l’activitat pesquera, i que mostreu els resultats a través d’un vídeo. Dividiu la classe en grups per investigar els cinc temes d’estudi en el passat i en el present: tipus d’embarcacions, peix que es pesca, com es ven el peix, la vida d’un pescador i les arts de la pesca

Trobareu informació a internet, però també haureu d’anar a arxius, a museus, a mercats i a centres de recerca per completar la vostra investigació. A l’apartat ‘Documentació’ trobareu una breu bibliografia i enllaços sobre cada un dels temes.

Aquí trobareu unes pautes i consells que us poden ser d’utilitat.

Pautes per a treballar a l’aula:

Esperem que l’audiovisual que us presentem a continuació, us serveixi d’inspiració!

La pesca – abans i ara: participació

Ha canviat gaire l’activitat pesquera en el darrer mig segle? Els pescadors es guanyen la vida de la mateixa manera? Com ha canviat aquest ofici? Quines embarcacions feien servir per anar a pescar? La vida a les peixateries ha canviat de llavors ençà? Ha augmentat la sobrepesca a Catalunya?

Us proposem que aprofundiu en la problemàtica de la pesca, en les seves diferents facetes, tot aproximant-vos als espais i institucions que tingueu al vostre abast (museus locals, arxius, mercats, etc.).

En aquesta secció podeu publicar els vídeos que mostrin els resultats obtinguts al vostre centre, i compartir-los amb centres educatius d’altres localitats. També podeu contactar amb investigadors del CSIC que intentaran respondre als dubtes que us puguin sorgir al fer l’activitat.

La pesca – abans i ara: contacte

Aquest recurs ha estat elaborat amb la col·laboració d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC) i dels participants del taller “Vora el mar (tecnificat)” que va tenir lloc el dia 6 de febrer de 2013 (vegeu agraïments).

Col·laboradores:

Elisabetta Broglio. Responsable de divulgació de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC)

Elisabetta Broglio. Responsable de divulgació de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC)

Gemma Agell. Comissió de divulgació del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC)

Gemma Agell. Comissió de divulgació del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC)

Si teniu alguna pregunta referent al recurs, voleu posar-vos en contacte amb les investigadores o teniu consultes sobre el projecte en general, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres:

Laura Valls

Unitat de Cultura Científica

Delegació del CSIC a Catalunya

Correo-e/Correu-e: lvalls(arroba)dicat.csic.es

Telèfon: 934 426 576